28 juliol 2015

SANTS-MONTJUÏC COMPTA AMB UNA ASSOCIACIÓ PER CADA 378 HABITANTS

L’estudi elaborat pel Consell d’Associacions de Barcelona ha arribat a la conclusió que el districte de Sants-Montjuïc compta amb una entitat de caràcter associatiu per cada 378 habitants. Segons destaca Miquel Aragon, director del C0nsell d’Associacions de Barcelona, hi ha associacions molt històriques, “moltes són creades abans de l’any 1981”, és a dir, el districte té un sector associatiu molt arrelat amb una llarg tradició, i gairebé totes les associacions de Sants-Montjuïc tenen un impacte sobre la ciutat. Alhora, la gran majoria d’associacions “no són la seu d’entitats de país, sinó que fan la seva feina a Barcelona i al seu propi districte” afegeix. En relació als espais i locals, l’estudi reflexa que “el 28% de les associacions tenen la seu en lloguer, la majoria d’associacions estan de lloguer i la majoria diuen que en un futur els agradaria estar en espai cedit per l’Ajuntament, cosa que és inabastable i, per tant, hem de buscar alternatives” apunta. En definitiva, segons Aragon, l’associacionisme del nostre districte és “bastant mobilitzat i fort”.

L’estudi, elaborat per la federació transversal que agrupa les principals associacions de la ciutat, ha estat el més ampli i complex d’aquest sector mai realitzat pel gran nombre de respostes obtingudes, concretament 750 en tota la ciutat, i entre 70 i 100 al districte de Sants-Montjuïc. Obtenint aquest gran nombre de resultats s’ha pogut fer un dibuix de les tendències en l’àmbit dels districtes. Respecte a la ciutat, els districtes amb més densitat en associacions són l’Eixample, Ciutat Vella, Sant Martí i Sants-Montjuïc. “El nostre projecte és que l’any que ve responguin més associacions” assegura Aragon.

Per tal d’obtenir aquests resultats, s’ha alliberat una persona de cada districte de Barcelona encarregada de fer un treball de camp: “El fet de fer el treball de camp amb la complicitat de les entitats ha estat molt important” explica Aragon. L’estudi ha presentat diversos temes que interessen a les associacions: “Es va preguntar sobre la qualitat democràtica, base social i juntes directives, també sobre el finançament, i per finalitzar, l’ús de l’espai públic i els locals” descriu Aragon. Fent referència aquests punts, segons el Consell, asseguren que “ha permès preguntar si és necessària una revisió de l’ordenança de civisme, i la resposta per part de les associacions va ser clarament que sí”.

Pel que fa a ciutat, l’impacte econòmic que s’ha calculat és, aproximadament, de 661 milions d’euros, és a dir, un 1% del PIB de la ciutat. A més, un 60% dels recursos de les associacions són propis, per tant no hi ha tanta dependència de la subvenció pública com es preveia.