18 març 2014

LURDES, LA PARRÒQUIA SOCIAL, A LA VANGUÀRDIA

La Vanguàrdia del 17 de març publica el reportatge següent, dedicat en bona part a la parròquia de Lurdes:

La parròquia social

– Esglésies de barris amb immigració de Barcelona i l’àrea metropolitana organitzen trobades per pregar o coneixe’s més bé.
– Immigrants cristians de diferents països poden celebrar el culte en els seus idiomes, i els d’altres credos s’integren més al barri

LA PARRÒQUIA SOCIAL ESGLÉSIES I ENTITATS CATÒLIQUES QUE CONTRIBUEIXEN A LA COHESIÓ CIUTADANA Xarxes de bon veïnatge

MARÍA-PAZ LÓPEZ Barcelona

A la parròquia de la Mare de Déu de Lurdes, al Poble-sec, cada diumenge a dos quarts de sis de la tarda, els xinesos catòlics de Barcelona i de l’àrea metropolitana es troben per la missa, que oficia el sacerdot Xifeng Bian. Malgrat que aquesta cronista coneix bé la litúrgia, de l’eucaristia en xinès a la qual va assistir un diumenge només en va pescar dues paraules: amén i al·leluia.

El mateix els passa a les velletes del barri que de vegades, segons explica el rector de Lurdes, Joan Cabot, s’asseuen als últims bancs i participen d’una cerimònia religiosa familiar que l’idioma forà fa impenetrable. “Com que aquests feligresos xinesos no viuen al barri, i l’idioma dificulta les coses, costa que les dues comunitats s’ajuntin –diu Cabot–, però ho estem intentant”.

Parròquies de l’arxidiòcesi de Barcelona com aquesta fan una tasca silenciosa per la cohesió social als barris, atenent els immigrants, siguin o no catòlics, no només des de l’acció benèfica de repartiment material de Càritas, sinó també –i potser sobretot– proporcionant-los un espai on reunir-se, generant activitats i organitzant cursets i xerrades, una manera d’integrar i de forjar harmonia social.

“Aquest treball comunitari, més present als barris obrers, que són també els que han rebut més nombre d’immigrants, reflecteix la tasca social de les parròquies i de les organitzacions religioses catòliques en general”, afirma Gloria García-Romeral, especialista en Sociologia de la Religió de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La doctora García-Romeral –que des de fa nou anys treballa com a investigadora a l’ISOR (Investigacions a Sociologia de la Religió), grup d’investigació de la UAB– recalca que aquesta tasca “posa també de relleu les debilitats de l’Estat de benestar i de l’administració pública en la prestació de determinats serveis”.

A part de prestar espais per al culte (això succeeix no només amb immigrants catòlics, sinó també amb els creients d’altres confessions cristianes), i de repartir aliments i roba a través de Càritas, moltes d’aquestes parròquies creen a la pràctica xarxes de bon veïnatge entre autòctons i nouvinguts mitjançant l’organització d’activitats i l’acollida.

Les activitats de la parròquia social són variades, i seria prolix consignar-les totes aquí. “És una tasca molt diversa, va des de proveir serveis fins a oferir formació i suport a la creació del teixit associatiu de col·lectius d’immigrants –afirma la sociòloga Gloria García-Romeral–. Moltes parròquies cedeixen espais, i així ajuden a exercir la seva llibertat religiosa a grups, sobretot cristians, que per precarietat econòmica no poden disposar d’un lloc de culte”.

Així, per exemple, l’església de Santa Mònica, a la Rambla, acull ucraïnesos grecocatòlics; a la de Sant Agustí s’hi congrega una nombrosa comunitat filipina, i a la de Santa Maria de Montalegre –que gestiona l’Opus Dei– hi ha una nombrosa feligresia d’altres latituds. Més casos: a l’església de la Mare de Déu de la Llum, a l’Hospitalet de Llobregat, “els fidels catòlics llatinoamericans són molt actius i animen la vida de la parròquia”, assegura el rector, Josep Murillo. I passa una cosa semblant amb fidels d’aquesta procedència geogràfica a l’església de la Mare de Déu dels Desemparats de la mateixa ciutat.

GRUP INTERRELIGIÓS DEL RAVAL “Cada trimestre fem una trobada per resar plegats per la pau”, diu un escolapi

DIVERSITAT A SANTA COLOMA Una carmelita porta una associació interreligiosa per al coneixement mutu

A la pràctica, no només es tracta de donar suport material, sinó també de crear àmbits de participació que contribueixin a fer que els immigrants –els d’altres credos, també– s’integrin més bé al barri. “La relació de les parròquies amb musulmans és menys habitual –intervé la sociòloga García-Romeral–, però quan n’hi ha se sol basar a impulsar punts de trobada i de diàleg interreligiós”. És el cas de l’església de Sant Paulí de Nola, al barri del Besòs, o de la Mare de Déu del Carme, al Raval, parròquia gestionada pels escolapis, que forma part del Grup Interreligiós del Raval.

Aquest col·lectiu és realment interessant, ja que hi participen catòlics, protestants, ortodoxos, musulmans i sikhs, i entre ells hi ha immigrants filipins, pakistanesos, marroquins i eslaus, entre d’altres. Fa tres anys, un manifest de la Fundació Tot Raval –que agrupa una seixantena d’entitats, persones i empreses del lloc– afirmava que “el barri del Raval es pot considerar un laboratori de la convivència”, perquè en aquest barri de 49.000 habitants gairebé la meitat de la població és immigrant.

Fomentar la convivència és l’objectiu dels dinars i sopars comunitaris i dels actes conjunts que organitza el Grup Interreligiós del Raval. L’estiu passat van aplegar 150 persones –la majoria veïns, però també polítics– a la Rambla per a un iftar popular, és a dir, per a l’àpat que marca per als musulmans la ruptura del dejuni del ramadà.

“I cada trimestre fem una trobada per resar plegats per la pau”, explica l’escolapi Ramon Novell, rector de la parròquia del Carme. Així, el mes de desembre passat van celebrar aquest acte interreligiós a l’església protestant Barcelona-Centre del carrer Tallers, on es va pregar –i es van recaptar fons– per les víctimes del tifó de les Filipines. També editen un calendari interreligiós i ofereixen itineraris per llocs de culte del barri durant la festa major del Raval.

A fi que autòctons i nouvinguts es coneguin més bé, també destaca el cas de Santa Coloma de Gramenet, on la carmelita missionera María Jesús Zabalza, directora de l’Associació Colomenca pel Diàleg Interreligiós (ACDI), treballa convençuda que la col·laboració de creients i associacions pot contribuir al coneixement mutu. Amb ajuda de l’entitat Unescocat i el suport de l’Ajuntament, s’ha elaborat un mapa interactiu de la diversitat cultural i religiosa de Santa Coloma, ciutat on de cada cinc habitants un és nascut fora d’Espanya.

CÀRITAS I TASCA ASSISTENCIAL No només es tracta de suport material, sinó també de crear àmbits de participació

SOCIOLOGIA DE LA RELIGIÓ “Hi ha grups que, per precarietat econòmica, no poden tenir un lloc de culte propi”

Com que vénen de fora, necessiten refugis mentals. Per als xinesos que assisteixen a missa dominical al Poble-sec la setmana té més moments religiosos, com quan el sacerdot Xifeng Bian fa la ronda de catequesi pels restaurants on treballen diversos feligresos; són un centenar, però a l’eucaristia n’hi van ben bé una trentena. “Faig la catequesi, tant de nens com d’adults. Seria complicat formar catequistes per ensenyar els nens”, explica mossèn Bian. La presència va impregnant la parròquia de Lurdes. Els feligresos autòctons s’han habituat als cartells en xinès al tauler d’anuncis, i el rector, mossèn Cabot, també es planteja viatjar a aquest país per poder ser més útil.

PASTORALSOCIAL
“Els immigrants són font de riquesa”
La cohesió social és matèria parroquial. “Cal sensibilitzar les comunitats cristianes, tant parròquies com moviments, perquè no defalleixin en l’acolliment a les persones que, nascudes en altres països, participen en les nostres celebracions, catequesi, trobades –argumenta Josep Jubany, delegat de Pastoral Social de l’arquebisbat de Barcelona–. Els immigrants no són font de problemes ni d’empobriment, ni per a la societat ni per a l’Església, ans al contrari, són font de riquesa”. Jubany firmava aquestes frases amb Jordi Roglà, director de Càritas Barcelona, per la Jornada Mundial del Migrant, que es va celebrar el 26 de gener a la parròquia de Crist Rei. Per la seva pròpia naturalesa, la delegació d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses de l’arquebisbat, amb Jaume González-Agàpito al capdavant, també aborda qüestions de culte relacionades amb la immigració.