16 maig 2014

L’ESCOLA DEL BOSC DE MONTJUÏC, 100 ANYS

El 8 de maig d’ara fa 100 anys s’obrien les portes a Montjuïc de l’Escola de Bosc. Per commemorar el centenari d’aquesta escola municipal, innovadora en el model pedagògic de l’època, el centre i l’Ajuntament de Barcelona estan preparant diversos actes entre el 8 i el 17 de maig.

L’escola va ser creada a partir d’una proposta de la comissió de cultura de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1911 però no va ser fins tres anys més tard que no va entrar en funcionament. “Aquesta escola va ser pensada per fer salut”, explica Roser García, professora, exalumna i mare d’alumnes. Es va fer perquè hi poguessin anar els nens de la ciutat que patien algun tipus de malaltia respiratòria. “Seguint les tendències pedagògiques europees de les escoles a l’aire lliure es va pensar també transportar aquest model a Barcelona”, explica García.

L’edifici on hi ha l’escola es coneixia com la finca de la Satalia i era el xalet d’estiu del senyor Josep Laribal. És d’estil neoàrab i compta amb diferents edificis pensats per acollir actes de divertimento de la societat de l’època com tir al colom, al conill, baralles de gall… Quan el senyor Laribal va morir sense descendència, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la casa. Això va ser el 1909. Quan es va decidir la creació de l’escola, doncs, ja disposaven de l’edifici. “Cal pensar que la muntanya de Montjuïc encara no estava urbanitzada” sense carretera, només els camins naturals, comenta Roser García.

Rosa Sensat i Antolí Monroy van ser els primers directors del centre que tenien l’objectiu de treballar per a una educació posant en pràctica els principis de “l’escola nova” d’Europa. La gran novetat per l’època era que “l’alumne seria el centre del seu propi aprenentatge” cuidant molt el contacte amb la natura, la higiene personal, l’alimentació i la part mèdica. “El contacte amb la natura era bàsic, tant per l’aprenentatge com per la salut”, apunta la professora. “Ara intentem tornar-nos a basar en aquests principis pedagògics del començament de l’escola”, diu, i és que durant els anys del franquisme a l’escola el català estava prohibit, hi havia adoctrinament polític i es va aparcar el projecte pedagògic que havia imperat fins llavors basat en la llibertat i l’autonomia de l’alumne. Abans, però, durant la Guerra Civil l’escola s’havia mantingut oberta. “Ens consta que les nenes feien jerseis i petos pels soldats del front”, explica. I quan hi havia bombardejos baixaven per uns túnels fins als refugis del teatre Grec.

A partir dels anys 70 s’intenta recuperar “el model pedagògic inicial i l’ideari inicial en què ens definim com escola catalana, laica, i on l’alumne torna a ser una mica el protagonista i el centre de l’aprenentatge”, explicar Roser García, que defineix el projecte actual com a col·lectiu, on hi ha un equip de mestres força estable i on les coses funcionen “parlant, reunint-nos i arribant a acords”.

Per preparar les celebracions del centenari han comptat amb una àmplia participació de pares, mares, alumnat i professorat. “Han estat hores i hores treballant a les nits i a les tardes perquè això surti bé”, explica l’Eva Chacón, directora del centre. Ja van comentar les celebracions durant les festes de Carnaval, que es van disfressar com a ciutadans del 1914. En motiu del centenari també han estrenat uns gegants, que han batejat els nens però que han encarregat a un geganter. Els nens i nenes, però, van poder visitar el taller mentre s’elaboraven. Aquests gegants es faran ballar per primera vegada demà amb l’acte principal del centenari. L’alumnat també ha inspirat tots els dibuixos i logos que s’han utilitzat pel promocionar la commemoració del centenari.

L’escola també ha volgut encarregar una cançó del centenari composta per un músic però “amb les frases, i els pensaments i els records dels nens de l’escola” , explica Chacón. “Tot ha estat molt viscut per tota la comunitat educativa, cosa que ens fa molt feliç”, assegura.

També demà s’inauguraran dues exposicions i es farà acte institucional al Saló de Cent. “Ens fa molt contents perquè pensem que l’escola de Bosc pertany a la ciutat de Barcelona”, diu la directora. Sobre les exposicions, de producció pròpia, una porta per títol “Escola de Bosc, cent anys d’escola” i farà un recorregut per la història del centre recopilant imatges i materials de les diferents èpoques. La segona recull fotografies del passat i del present i recrea les activitats, els llocs i els ambients des dels inicis de l’escola fins a l’actualitat.

En els dies successius hi ha previst pel 10 de maig una trobada d’antics alumnes i mestres on hi ha prevista una gran participació; el 12 de maig la celebració de Sant Ponç, vinculat al centenari; el 14 de maig la Fundació Miró, amb qui tenen molta vinculació, els regala la projecció de Les mestres de la república de Pilar Pérez Solano, documental guanyador d’un Goya el 2014 seguida d’un col·loqui amb Salvador Domènech, historiador i pedagog; el 15 de maig una xocolatada, espectacles pels infants i el concert de la coral Allegro amb un programa de la nova cançó; i finalment, el 17 de maig, durant tot el dia, faran diversos actes entre els quals hi haurà balls de gegants, castellers, correfoc, dinar popular, espectacles, actuarà el grup de gòspel Gràcia, un sopar de germanor… Eva Cahcón considera que és un “privilegi” poder celebrar els 100 anys de l’escola. “Ens fa moltíssima il·lusió”, diu. Per la Roser García, que ha viscut l’escola com a alumna quan era una nena i ara com a mestra i com a mare, assegura: “Penso que sóc una persona privilegiava”. “Els records com a alumna són molts, molt variats i amb molt de carinyo”, diu.