7 desembre 2015

LA SALUT DELS VEÏNS DE SANTS-MONTJUÏC POT VENIR DETERMINADA PEL CONTEXT SOCIAL I FÍSIC

Les dificultats socioeconòmiques i l’entorn físic dels barris de Sants-Montjuïc també es tradueixen en problemes de salut. Així ho constata l’Informe de salut 2014 que ha elaborat l’Ajuntament de Barcelona i que a partir d’ara treballarà per desenvolupar accions i programes dirigits a pal·liar les desigualtats entre els barris. El context socioeconòmic (condicions laborals, entorn familiar, polítiques públiques…), i el context físic (clima, medi ambient, contaminació atmosfèrica…), contribueixen en major mesura en l’estat de salut de les persones: “Hi ha la certesa que el 80% de l’estat de salut de les persones no depèn del sistema sanitari, sinó d’elements aliens a aquest com els esmentats abans” ha assegurat Francesc Jiménez, gerent del Districte de Sants-Montjuïc. Les dades s’han obtingut creuant un total de 12 indicadors i determinants de la salut, com ara l’esperança de vida en néixer, la taxa de fecunditat adolescent i la prevalença de naixements amb pes baix o l’índex de sobre envelliment i el percentatge d’atur. Un dels divuit barris de la ciutat de Barcelona que han obtingut mals resultats és el de la Marina del Prat Vermell, segons les dades identificades per l’Urban HEART, un instrument avalat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

En l’àmbit del conjunt de la població de la ciutat de Barcelona, amb 1,6 milions d’habitants (2014), s’ha detectat que el grup de població de 15-44 anys ha disminuït, en canvi s’incrementa el nombre de persones majors 85 anys que viuen soles. “En el cas de les dones ha passat de 2.000 a 18.000 en 8 anys, i en el cas dels homes el nombre és menor” ha especificat Jiménez. També cal tenir en compte l’entorn econòmic i, per tant, l’evolució de l’atur en els darrers anys: “L’any 2014 va disminuir un 17% en els homes, en canvi es va incrementar per sobre del 17% en les dones, tot i que la cobertura de l’atur ha baixat, en general, respecte a l’any 2013, passant del 71,1 al 52,4%”, cosa que “ha generat un impacte en la salut en la ciutat” ha dit el gerent. Pel que fa a la qualitat de l’aire de Barcelona, el Districte de Sants-Montjuïc reconeix la presència de contaminants atmosfèrics, sobretot de nivells de diòxid de nitrogen, “estem superant els valors de la mitjana anual, a Sants-Montjuïc estem just al límit sense superar-los, per això cal implementar mesures per reduir-los com disminuir el transit” ha constat Jiménez.

Fent referència a les dades de salut plenament, la tuberculosi continua tenint una tendència a disminuir, segons Jiménez “des de l’any 1983 ha baixat de forma important, i en un any ha passat de 20,4 a 18,6 casos per cada 100”. En relació a les malalties transmissibles, l’informe especifica que disminueix la incidència d’infeccions pel VIH, “amb una taxa que en un any ha passat de 23 a 20 casos per cada 120.000 habitants, enguany s’han detectat 232 casos nous, dels quals un 91% eren homes i un 85,4% dels casos s’han tramès en les relacions homosexuals”, per això cal continuar insistint en l’ús de mesures de protecció, tot i els avenços de la medicació, ja que “la incidència continua sent elevada”. Aquestes malalties s’estenen de mica en mica altres infeccions de transmissió sexual com la sífilis i la gonocòccia, “en tots els casos des de l’any 2011 hi ha un repunt important, any darrere any van augmentant els casos, sobretot en el col·lectiu homosexual” ha explicat el gerent. Pel que fa a la salut reproductiva, continuen disminuint les taxes d’embarassos i les interrupcions voluntàries entre les dones de 15 a 49 anys, “això provoca un descens de la natalitat evident, però també és bona la notícia que es disminueixin els embarassos i interrupcions entre les adolescents de 15 a 19 anys, normalment no desitjats” ha valorat Jiménez. L’esperança de vida, l’any 2013, se situa en els 86,6 anys en les dones i en els 80,7 anys en els homes, per tant, “des del 2002 l’esperança de vida s’ha augmentat 3 anys en les dones, i en 4 anys en els homes” ha puntualitzat Jiménez. D’altra banda, la causa de mort prematura continua sent el càncer de pulmó en els homes, i el càncer de mama en les dones. El suïcidi que és la tercera causa de mort prematura en ambdós sexes continua amb una tendència estable respecte anys anteriors.

La salut als barris de Sants-Montjuïc molt similar a la del conjunt de Barcelona

Els diferents barris de Sants-Montjuïc segueixen la tendència, en general, del conjunt de la ciutat, tot i això hi ha algunes variacions, a excepció del barri de la Marina de Prat Vermell que és el més desfavorable de tot el Districte de Sants-Montjuïc, tot i que cal tenir en compte que té una població de 1.000 habitants, per tant, els indicadors varien tant que estadísticament és poc fiable. La resta dels barris mantenen un nivell, per exemple, els veïns del barri del Poble-sec tenen una esperança de vida al néixer més baixa que la mitjana de la ciutat i la taxa de tuberculosi és major, també es detecta un repunt, respecte al conjunt de la ciutat, en el nombre de persones grans que viuen soles. A la Marina del Port s’ha detectat un comportament molt similar al de la ciutat, “excepte a la natalitat que és menor i la taxa de tuberculosi és major” ha especificat Jiménez. Al barri de Font de la Guatlla, hi ha “una taxa més baixa en la fecunditat en l’adolescència, en tuberculosi, i en la taxa de mortalitat prematura”. A Hostafrancs hi ha menys casos de tuberculosi respecte que en tot Barcelona, la resta de variables es mantenen molt semblants al conjunt de la població barcelonina. La Bordeta, segons Jiménez “és una fotografia de la mitjana de la ciutat en tots els aspectes, tot i que hi ha menys persones grans que viuen soles, respecte a la mitjana”. A Sants-Badal hi ha taxes inferiors en atur i en mort prematura, i una taxa de fecunditat en l’adolescència més alta que el conjunt de la ciutat. Finalment, a Sants també reflecteix la mitjana de la població de Barcelona, tot i que hi ha una taxa de tuberculosi superior i un nombre de persones grans que viuen soles més alt, respecte a tota la ciutat.