18 març 2014

ELS BARRIS AMB UN FORT TEIXIT ASSOCIATIU RESISTEIXEN MILLOR LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI

Les respostes ciutadanes i solidàries són, segons un estudi elaborat per l’IGOP, un element que ajuda a afrontar la crisi. L’estudi ha identificat més de 500 iniciatives d’innovació social.

13/03/2014 – 09:39
Autor: Fundació Autònoma Solidària
Entitat redactora: Fundació Autònoma Solidaria

“Malgrat l’extrema vulnerabilitat d’alguns dels barris analitzats, la situació no arriba a ser del tot insostenible gràcies a les dinàmiques de solidaritat entre veïns, a la feina solidària de les entitats i al treball conjunt entre les administracions i el teixit associatiu”. Així explicita la tasca i importància del teixit associatiu als barris de Catalunya un estudi realitzat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB.

El passat dilluns 3 de març els responsables del Projecte “Barris desfavorits davant la crisi: segregació urbana, capacitat cívica i innovació social” presentaven els resultats preliminars de l’estudi, que per primera vegada, mesura l’impacte de la crisi socioeconòmica en l’espai urbà i proposa estratègies per protegir els barris més vulnerables.

1. La col·laboració entre el teixit veïnal
Els autors del projecte han elaborat un mapa de Catalunya que recull les iniciatives ciutadanes que han sorgit dels mateixos barris per fer front a les conseqüències econòmiques i socials derivades de la crisi. Han agrupat les iniciatives en quatre categories: solidaritat ciutadana (com bancs del temps); territori, medi ambient i energia (horts urbans, xarxes telemàtiques), economia i consum alternatiu (cooperatives i projectes finançats a través de banca ètica) i espais autogestionats. Fins al moment, s’han identificat més de 500 experiències que ajuden a fer la situació més suportable.

L’estudi conclou que els barris amb més capacitat de resistir les dificultats (com Bellvitge, Santa Eugènia o Pardinyes) són barris que tenen històricament una forta col·laboració entre el teixit veïnal i l’administració. En contraposició, els “devastadors efectes de la crisi” en alguns barris s’associen a l’absència o insuficiència de polítiques públiques per evitar la creació de guetos.

2. Segregació urbana a Catalunya
Una de les fites de l’estudi és analitzar els efectes socioeconòmics de la crisi des d’un punt de vista territorial. En aquest sentit, malgrat que els resultats no són encara definitius, sí es poden constatar tendències: en primer lloc, que la segregació urbana ja era significativa el 2001 i que per tant no és un fenomen derivat de la crisi, sinó estructural. En segon, que la segregació dels grups benestants és tan o més significativa que la dels grups més desfavorits. I finalment, malgrat tot, la segregació és més intensa als territoris més desfavorits.

3. Propostes de millora
Tot i que el paper del teixit associatiu és clau, soles no poden posar fre a les dinàmiques de segregació. Per aquest motiu l’estudi veu necessària una intervenció de les institucions públiques i que prenguin mesures com actualitzar els instruments estadístics i adaptar-los a una escala reduïda (com la dels barris). Promoure i afavorir l’aparició d’iniciatives ciutadanes i incorporar criteris de justícia redistributiva en les polítiques socials i urbanes.